John Gilmore

John Gilmore (Summit, Mississipi, 28 de setembre de 1931 - Filadèlfia, Pennsilvània, 23 d'agost de 1995) fou un saxofonista de jazz estatunidenc. Quan John contava setze any, la família es traslladà a Chicago, on freqüentà els mitjans musicals negres i es forma com a saxofonista autodidacte i s’incorporà a un grup de músics que poc temps després es convertirien en figues del gènere. Tocà al costat de Miles Davis i Earl Hines, però es vinculà a la Sun Ra Arkestra, un conjunt en el que descollà com a un dels millors saxofonistes de la seva generació des de mitjans dels anys cinquanta; aquesta banda tingué en les seves files a Sarah Vaughan i Johnny Guitar Wasco i es convertiria en un dels atractius de Chicago. Gilmore fou el solista més important que mai tingué un grup propi, però fou el més emblemàtic dels músics d'aquell cèlebre conjunt. Els seus sons aspres, les seves avançades idees harmòniques i la seva originalitat rítmica les sabé subjectar a la seva personalitat imbuïda d'una gran capacitat d'improvisació. El mateix John Coltrane, un dels gran especialistes del saxo, afirmà més d'una vegada que Gilmore era el seu punt de referència en els moments crucials de la seva carrera. Existeixen notables testimonis discogràfics del talent d'aquest saxofonista, com el duo que enregistrà amb el també saxo Clifford Jordan, Blowing in from Chicago, però la majoria de les seves grans interpretacions es troben en la discografia de la Sun Ra Arkestra.