John Blow

John Blow (batejat el 23 de febrer de 1649 - 1 d'octubre de 1708) va ser un compositor i organista anglès. Entre els seus alumnes figuren William Croft i Henry Purcell. Probablement va néixer en North Collingham, al comtat de Nottingham. Va ser corista de la Chapel Royal, i es va distingir allà per la seva excel·lència musical. Va compondre diversos himnes a una edat molt primerenca, com Lord, Thou host been our refuge («Senyor, tu ets el nostre refugi»), Lord, rebuke me not («Senyor, no em renyis»), i l'anomenat "himne social" I will always give thanks («Sempre donaré gràcies»), compost en col·laboració amb Pelham Humfrey i William Turner, probablement en honor a una victòria dels anglesos sobre els holandesos, o potser simplement per commemorar l'amistat escolar entre els tres coristes. D'aquella època també existeix la composició per a dues parts de Robert Herrick, Goe, perjur'd man, escrita a petició de Carles II d'Anglaterra que imita Dite, o cieli de Giacomo Carissimi. El 1669, Blow va ser nomenat organista de l'abadia de Westminster i el 1673 va ser designat cavaller de la Chapel Royal. El setembre del mateix any es va casar amb Elizabeth Braddock, que va morir quan anava de part, deu anys després. Blow va ser nomenat el 1685 com un dels músics privats del rei Jaume II d'Anglaterra. El 1678 estava doctorat en música, i entre 1680 i 1687 va escriure l'única òpera que encara sobreviu, Venus i Adonis. El 1687 va ser nomenat mestre de cor de la Catedral de Saint Paul a Londres. El 1695 va ser elegit organista de Santa Margarida a Westminster, i es diu que va reprendre la seva feina com a organista a l'Abadia de Westminster del qual s'havia retirat el 1680 per cedir-li el lloc al seu alumne Henry Purcell. El 1699 va ser nomenat de "Composer to the Chapel Royal", compositor de la capella reial, i entre els seus alumnes tingué en Daniel Roseingrave, Thomas Tudway, o en John Reading (III).