Johann Rosenmüller

Johann Rosenmüller (Oelsnitz avui Plauen, Saxònia, 1620 - Wolfenbüttel, 10 de setembre de 1684) fou un compositor, organista i mestre de capella alemany del Barroc. Estudià a teologia en la Universitat de Leipzig, i música en l'escola de Sant Tomàs sota la direcció de Tobies Michael i entre altres càrrecs desenvolupà el d'organista i mestre coadjutor de l'església de Sant Tomàs d'aquella ciutat (1650); El 1651 fou nomenat organista de l'església de Sant Nicolau, però el 1655 fou empresonat per atemptar a la moralitat (era homosexual); això no obstant, assolí, evadir-se, i passà a Hamburg i després a Venècia, (Itàlia), sent contractat el 1658 coma trombó de la basílica de Sant Marc. Aquí tingué, entre els seus alumnes el seu compatriota J. P. Krieger en el període 1673/74. El 1674 fou nomenat mestre de capella de la cort de Wolfenbüttel on va tenir entre altres alumnes en Johann Theile. De 1678 a 1682 fou <compositor resident> de l'hospital venecià de la "Pietà". Passà els últims anys de la seva vida a Alemanya on, des de 1682 fins a la seva mort, tornà ser mestre de capella de Wolfenbüttel. De Rosenmüller s'ha conservat abundant música sagrada concertada amb instruments, tant sobre texts alemanys com llatins. Moltes de les seves composicions vocals restaren manuscrites. Rosenmüller fou un dels més notables compositors de música instrumental d'aquella època. Deixà: Paduanen Allemanden Couranten Balleten Sarabanden, (1645) Studentenmusik von 3 und 5 violen 11 Sonate da camera a 5 stromenti (2a edició 1670) una Simfonia italiana Sonate a 2-5 stromenti da arco, tota aquesta música representa una original fusió entre les formes alemanyes i les venecianes.