Johann Joseph Fux

Johann Joseph Fux, (Hirtenfield, Estíria, 1660 - Viena, 13 de febrer de 1741) va ser un compositor, teòric de la música i pedagog austríac de l'última era del Barroc. Fou l'introductor de l'estil napolità a Àustria, malgrat el seu to generalment fred i acadèmic.Descendent d'una família de camperols es desconeixen les dades sobre la seua infantesa i joventut. Se sap que el 22 de maig de 1680 es va matricular en la universitat dels jesuïtes de Graz. El seu talent musical va arribar a ser evident; a partir del 22 de febrer de 1682 va ser també alumne del Ferdinandeum, que va abandonar en 1684 en fosques circumstàncies. Va ser també organista a St. Moritz fins a 1688. Durant este període va haver de viatjar a Itàlia, tal com demostra la influència en la seua obra dels compositors italians Arcangelo Corelli i Bolognese. L'any 1690, a Viena, va atraure l'atenció de l'emperador Leopold I, aquest va quedar tan impressionat que a partir d'aquest moment el va ajudar en la seua carrera musical. Va ser organista de la Schottenkirche (1696-1702). L'any 1698 va ser nomenat compositor de la cort. Cap a 1700 va viatjar novament a Roma on va conèixer l'obra de Palestrina, que veneraria a partir d'aleshores. De tornada a Viena va ser segon (1705-1713) i després primer mestre de capella de l'església de Sant Esteve, on va tenir alumnes destacats, entre ells en František Tůma. El 1713 va arribar a ser vicemestre de capella de Carles VI, i mestre de capella de l'emperadriu viuda Wilhelmina Amalia. El 1715 va succeir a Marc'Antonio Ziani en les funcions de mestre de capella en La Cort i va conservar el lloc fins a la seua mort. En aquell any arribà a Viena Francesco Scarlatti, el qual es trobà sense feina i estava molt decaaigut, i Fux l'ajudà tan com va poder.