Johann Christian Lobe

Johann Christian Lobe (Weimar, 30 de maig de 1797 – Leipzig, 27 de juliol de 1881) fou un compositor i musicògraf alemany. Va rebre les primeres lliçons del seu pare, i després la gran duquessa de Weimar, Maria de Rússia la qual el confià a la cura de Müller i Riemann. Algun temps després entrà en la capella de la cort com a violinista, i emprengué l'estudi de la composició i de la literatura alemanya sense mestre. El 1819 va fer a peu, un viatge a Viena, i, l'any següent, anà a Berlín on es féu aplaudir com a concertista. En retornar a Weimar escriví la seva primera òpera: Witikine, a la que li seguiren; Die Flibustier; Die Fürstin von Granada; Der rote Domino; Köng und Pächter, i gran nombre de composicions orquestrals, totes d'escàs valor.En canvi, les seves obres teòriques són molt més conegudes i apreciades, i d'elles mereixen especial menció: Kompositions lehre oder umfassende Lehre von der themastichen arbeit, (1844); Lehrbuch der musikalischen Komposition, (1850-67), obra que fou traduïda al francès i al rus; Katechismus der Musik, (1851; 28ª ed. fins al 1904, traducció angles per O. Coon; Musikalische Briefe eines Wohlbekaunten, (1852); Fliegende Bläter für Musik, (1853-57); Aus dem Leben eines Musikers, (1859); Vereinfachte Harmonielehre (1861); Katechismus der kompositionslehre (1869); Konsonanzen und Disonanzen, (1869).De 1846 a 1848 redactà l'Allgemeine musikalische Zeitung, de Leipzig.