Johann Baptist Wendling

Johann Baptist Wendling (Ribeauvillé (Alsàcia), 17 de juny de 1723 - Munic, Baviera, 27 de novembre de 1797) va ser un flautista i compositor de l'Escola de Mannheim. Era germà del també compositor Franz Anton Wendling per tant era cunyat de la soprano Elisabeth Augusta Wendling (I). Estava a la vila de Zweibrücken quan va ser cridat per Carles II Teodor de Baviera per ocupar el càrrec de flauta solista a les orquestres de la cort de Mannheim i Munic sota directors com Johann Stamitz i Christian Cannabich, i va ser reconegut com un dels millors virtuosos del seu temps. Els Mozart, es trobaren per primera vegada amb Wendling, el qual ja havia vist molt de món, el 1763 a Schwetzingen. Mozart (1756-1791) i ell, van establir un contacte més estret el 1777 a Mannheim, pensant continuar viatge amb Wendling a París junt amb l'expert de l'oboè Friedrich Ramm (1744-1811) però no va poder ser i es van tornar a trobar en la capital francesa el març de 1778. Allà Mozart va compondre per a Wendling i el seu company una simfonia concertant (KV 297B/Anh. 9) que va desaparèixer. A Mannheim Mozart havia escrit la instrumentació per un concert per a flauta de Wendling el (KV 284e). Mozart i Wendling eren molt amics, i l'últim encontre entre els dos tingué lloc a Frankfurt l'octubre de 1790, un any abans de la mort de Wolfgang. Wendling, que el 1778 s'havia establert a Mannheim i vivia ocasionalment a Munic, restà casat amb la cèlebre cantant Dorothea Spurmi Wendling (1736-1811). Per a ella Mozart va escriure el 1778 recitatiu i ària Basta vincesti la lletra de Metastasio, la qual havia exigit ella mateixa. També cantà el rol d'Ilia en l'Idomeneo del compositor salzburgués. La filla de Johann Baptist i Dorothea, Elisabeth (1752-1794) fou una cantant molt coneguda en el seu temps.