João Domingos Bomtempo

João Domingos Bomtempo (Lisboa, 28 de desembre de 1775 – idm. 18 d'agost de 1842) fou un pianista clàssic, compositor i portuguès. Des d'infant inicià els estudis de música, oboè i contrapunt mb el seu pare Francesco Saverio—oboista en la cort de Lisboa-. Estudià en el Seminari Patriarcat de Lisboa, i als 14 anys d'edat fou admès en la Germandat de Santa Cecília com a cantor de la Capella Reial del Paço da Bemposta, i en morir el seu pare el 1801 marxés a París i restà en contacte amb un grup d'emigrant liberals, els quals l'ajudaren a fer valdre el seu talent i publicar les seves primeres obres. El 1820, després dels moviments revolucionaris, va poder establir-se definitivament a Lisboa. El 1882 fundà la Societat Filharmònica, que es va desfer el març de 1828 per l'arribada al poder del rei dictador Miquel, que prohibí tota activitat de concerts. Bontempo va estar més de cinc anys en el consolat rus i retornà a la seva activitat el 1833. Des de 1835 fou director del Conservatori de Lisboa fins a la seva mort. Va escriure una obra teatral, Alexandro in Efeso, set simfonies, sis concerts per a piano i nombroses obres instrumentals.