Jesús Arámbarri

Jesús Arámbarri y Gárate (Bilbao, Biscaia, 13 d'abril de 1902 - Madrid, 11 de juliol de 1960) fou un director d'orquestra i compositor basc. Estudià piano, orgue i composició musical a Euskadi i el 1929 anà a París amb una beca del Patronat Juan Carlos Cortazar, de Bilbao. En la capital de França amplià estudis amb els cèlebres mestres Le Flem i Dukas, i a Basilea amb Goldschmann i Weingartner. En tornar a Espanya emprengué una fecunda carrera de director d'orquestra i compositor. Dirigí l'orquestra Municipal de Bilbao durant molts anys, el que no li impedí dirigir altres importants conjunts, entre ells l'Orquestra Nacional. Uns anys abans de morir fou nomenat director de la Banda Municipal de Madrid i es distingí en els concerts populars celebrats tradicionalment els diumenges en el Parc del Retiro madrileny. La seva experta batuta sabia aconseguir un esplèndid colorit i una expressivitat instrumental que lligava perfectament amb el decorat natural i dolç dels concerts. La seva carrera de compositor fou fecunda i interessant. Si bé no assolí una personalitat gaire acusada, ni una autèntica originalitat, va saber crear unes pàgines impressionistes, càlides, i plenes de bellesa, dintre de la música tradicional espanyola, amb vessants envers el popular. Les seves clares arrels ibèriques restant presents en el seu poema coral simfònic titulat Castilla i a Canciones vascas. Va escometre el teatre musical amb la seva sarsuela Viento Sur. I les arrels folklòriques reapareixent notablement en la seva composició Rio. Fou nomenat membre de la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando. La mort li sobrevingué de sobte, quan dirigia un dels concerts a l'aire lliure en el Retiro madrileny. Una angina de pit —en el moment en què dirigia l'obertura de Fra Giravolt— segà la seva vida, entregada a la música.