Jehan Alain

Jehan Alain (Saint-Germain-en-Laye, 3 de febrer de 1911-camp de batalla, durant la Segona Guerra mundial als voltants de Saumur, 20 de juny de 1940) fou un compositor i organista francès. Fill d'Albert Alain i germà d'Olivier Alain, també compositor i organista, i de Marie Claire Alain, organista i pedagoga, estudià en el Conservatori Nacional Superior de París, on fou deixeble de Caussade, Dukas, Roger-Ducasse i Dupré. Fou organista de Maisons-Lafytte. Era un improvisador formidable i de poderosa fantasia. En aquest sentit pot ser considerat, al costat de Messiaen, Litaize, Langlé i Grunenwlad, un dels darrers successors de l'escola d'orgue francesa de Tournemire i Dupré. Com a compositor la seva obra destaca, encara dintre del grup heterogeni d'independents, per una llibertat absoluta i una tècnica sorprenent que el fan del tot inclassificable. En realitat, podria ser considerat com a romàntic i expressionista, tot i que la seva exuberància, sensibilitat, fantasia, la seva vacil·lació juvenil i curiositat encara no canalitzada, el seu saber tècnic i la recerca d'una forma –encara que adequada a cada obra-, no permeten d'encasellar-lo entre els romàntics. A més, és fill espiritual de Fauré, Debussy i Ravel, en els quals sempre s'imposa la proporció i la mesura. També se li podrien reconèixer influències –encara que relatives- de Franck, Tournemire, Dupré i del mateix Messiaen. Tècnicament, escriu amb una mobilitat rítmica, que és solament fruit de la seva exacerbada sensibilitat, i sense tonalitat ni modalitat, ni tan sols atonalitat reconegudes. Tot això el fa representar com un cas a part en la història de la música francesa. A més, místic d'inspiració eminentment cristiana i somniador, s'aparta decididament del sentit burocràtic o artesà que caracteritza molts dels independents francesos. Per la seva curta vida, la seva obra, el seu instrument predilecte i el seu sentit místic, ofereix un curiós paral·lel amb un altre compatriota seu: Nicolás de Grigny (1671-1703), autor d'un únic llibre d'obres per a orgue, de vàlua incomparable. És autor d'uns corals, Variacions sobre un tema de Janequin, lletanies, Tres danses, El jardí suspès, Climat i Aria, per a orgue, a més de la transcripció de les obres de François Campion, una Suite Monòdica per a piano, i diverses peces corals: misses, diversos motets, un ofici de ompletes: Te lucis ante terminum i una Prière pour nous autres charnels.