Jean Louis Nicodé

Jean Louis Nicodé (Poznań, Polònia, 15 d'agost de 1853 - Langebrück, voltants de Dresden, Saxònia, 14 d'octubre de 1919) fou un compositor i pianista alemany. Fill d'un violinista, el seu pare fou el seu primer mestre, rebent després lliçons de Kullak, Wüerst i Kiel. Després d'haver residit algun temps com a professor de música a Berlín, on va tenir entre altres alumnes Johannes Rebicek, Ernst Heuser (1863-1942), i on a més, es donà a conèixer com notable pianista. El 1878 emprengué un viatge amb la concertista Artôt, i al seu retorn fou nomenat professor de piano del Conservatori de Dresden, lloc que abandonà el 1885 per encarregar-se de la direcció dels Concerts filharmònics, que deixà tres anys més tard per a consagrar-se per complet a la composició. Nicodé fou un músic de talent, molt influït per l'escola wagneriana, i entre les seves millors composicions s'hi citen els poemes simfònics: Maria Stuart. Die Jagd nach dem Slücke (1904). Gloria. Symphonische Variationen. Faschingsbilder, suite per a orquestra. Bilder aus dem Suden, suite per a orquestra. Das Meer, oda simfònica. Diverses sonates, estudis, lieder, etc.