Jean-Georges Kastner

Johann Georg Kastner (Estrasburg, Alsàcia, 9 de març de 1810 - París, Illa de França, 19 de desembre de 1867) fou un compositor i teòric musical. Primer estudià teologia, que simultaniejà amb la música, i des del 1832 es dedicà exclusivament a aquesta. El 1835 estrenà a Estrasburg la seva primera òpera, i davant l'èxit assolit fou enviat a París per a completar els estudis. El 1837 publicà el seu Traité d'instrumentation, la primera obra d'aquest gènere que aparegué a França i a la que li seguiren altres moltes, aprobades per l'Acadèmia i declardes de text, a saber: Grammaire musicale, (1837), Cours d'instrumentation considerésous les rapports poétiques et philosophiques de l'art, (1839) Théorie abrégée du contrepoint et de fugue, Méthode elémentaire d'harmonie appliquée au piano,i d'altres per a piano, cant, violí, flauta, flautí, cornetí, trombó, oboè i timbales. Com a compositor deixà cinc òperes alemanyes i quatre franceses, però les seves produccions més originals són els grans poemes simfònics i composicions vocals als quals donà el títol general de Livres-Partitions, prologant-les amb interessants articles històrics, i són: Les danses des morts, (1852), Les chants de la vie, (1854), Les chants de l'armée française, (1855) La harpe d'Eole et la musique cosmique, (1856), Les cris de París, (1857), La rêve d'Oswald ou les sirènes, (1858),Kastner va pertànyer a l'Acadèmia de Belles Arts i fou doctor honoris causa de la Universitat de Tubinga. El seu fill Georges-Fréderic-Eugène (1852-1882) també fou físic de professió, i s'ocupà de la música acústica.