Jean‐François Dandrieu

Jean-François Dandrieu (París, vers 1682 – idem. 17 de gener de 1738) fou un compositor del barroc francès, clavecinista i organista.Fou organista de l'església de Saint Merry, nomenat el 1721 organista de la capella reial, fou succeït en aquest càrrec per Daquin, ensems que ell substituïa al seu oncle a Saint-Barthélemy. Com a compositor, s'ubica com a hereu natural de l'obra de Couperin. Les obres publicades durant la seva vida inclouen les següents col·leccions: Livre de sonates en trio, trío sonates (1705); Dos Livres de sonates à violon seul, sonates per a solo de violí (1710 i 1720); Les caractères de la guerre, concerts instrumentals (1718, versió revisada d'un publicat el 1733); Tres suites de clavecí (1705) i altres tres (1724, 1728 i 1734), un volum de peces per a orgue fou publicada pòstumament el 1739 i contenia, entre altres obres, algunes peces del sacerdot catòlic i organista Pierre Dandrieu, (1680-1733), oncle de Jean-François.Dandrieu també publicà un Traité de l'accompagnement du clavecin (1719), que ara serveix com una font important d'informació vers la pràctica musical de l'època.