Jean Françaix

René Jean Désiré Françaix (Le Mans (Sarthe), 23 de maig de 1912 - París, 25 de setembre de 1997), fou un compositor francès.Va ser alumne del seu pare Alfred (1880-1970), que era director del Conservatori de Le Mans i de la seva mare, professora de cant. A continuació estudià en el Conservatori de París on fou alumne de Nadia Boulanger en composició i el piano amb Isidor Philipp. El 1930 obtingué el premi de piano, encara que el 1921, quan només tenia nou anys d'edat, havia publicat la seva composició Pour Jacqueline (París, Senart, 1921). El 1932 adquirí gran fama amb el seu Concertino per a piano i orquestra, que evidència unes qualitats d'elegància, refinament, sentit de la proporció i facilitat d'invenció que, junt a una certa superficialitat, són les característiques del seu estil compositiu. Malgrat no tractar-se d'un neo-classicista en sentit estricte. Françaix mostrà sempre una actitud marcadament elegant i tradicional. Entre les seves òperes s'hi troba: Le diable boîteux (d'Alain-René Lesage), L'Apostrophe (de Honoré de Balzac) La main de la glorie (de Gérard de Nerval.Entre els seus ballets s'hi troba: Escola de Ballet (de Carlo Goldoni, amb escenografia de Léonide Massine, Montecarlo, 1933) Le roi nu (de Hans Christian Andersen, amb escenografia de Serge Lifar, Symphonie (lletra de Pierre Monteux, París, 1932). Així com Serenata per a petita orquestra (1934), la Suite per violí (1934), el Concert per a flauta i orquestra (Schwetzingen, 1967), així com la música de les pel·lícules de Sacha Guitry.El 1950 va rebre el Prix du Portique per la totalitat de la seva obra. Françaix va representar França diverses vegades en encontres musicals internacionals, aportant la seva vena melòdica, fecunda i gens trivial, enriquida per una gran lucidesa i espontaneïtat d'escriptura.