Jean‐Claude Malgoire

Jean-Claude Malgoire (Avinyó, 25 de novembre de 1940 – Institut mutualiste Montsouris, 14 d'abril de 2018) fou un director d'orquestra i intèrpret d'oboè francès. Cursà els seus primers estudis en el Liceu Frédéric Mistral i en el Conservatori d'Avinyó. Posteriorment, ingressà en el Conservatori de París (1956), on assolí el primer premi d'oboè i de música de cambra. Va assistir a les classes de Pierre Bejeux, Roland Lamorlette i Étienne Baudo. Guanyà el primer premi en el Concurs Internacional de Ginebra el 1968. Fou solista de la Societat de Concerts del Conservatori de 1965 a 1967. Ingressà en l'Orquestra de París el 1967 i en aquesta el faristol de corn anglès solista durant set anys. El 1966, fundà, amb Jean-Christophe Frisch i un grup d'amics, Le Grande Écurie et la Chambre du Roy, conjunt el nom del qual procedeix de l'antiga secció instrumental del palau de Versalles. Completà la seva formació musicològica i en direcció d'orquestra com autodidacta i creà un grup de cantants i instrumentistes: el Florilegium Musicum de París (1970), amb el propòsit essencial d'abordar la música vocal polifònica de l'edat mitjana, a més, fundà l'Atelier du Tourcoing amb el fi d'assajar i produir òperes barroques de Campra, Lully, Rameau, etc. Com a instrumentista d'oboè, també va romandre a l'Ensemble 2E 2M. Fou un dels directors d'orquestra francesos més destacats en el repertori barroc i clàssic europeu. Va publicar L'analyse ramiste du monologue d'Armide a Musique raisonné (1980). Té publicada una notable quantitat de discs d'òpera i música antiga.