Jean Barraqué

Jean Barraqué (Puteaux, Alts del Sena, 17 de gener de 1928 - París, 17 d'agost de 1973) fou un compositor musical francès. Estudià harmonia i composició amb Jean Langlais i entre 1948 i 1951 seguí els cursos d'anàlisi de Messiaen. Una de les primeres obres d'importància fou Séquence (1950-55), per a soprano i conjunt instrumental, basada en poemes de Nietzsche. Entre 1950 i 1952 va compondre Sonata per a piano i, el 1966, la versió provisional del seu Chant après chant. Aquesta obra concebuda com una monumental creació, era tan sols part d'un més vast projecte que el compositor havia concebut a partir de la novel·la La mort de Virgili, de l'escriptor austríac Hermann Broch. Barraqué, autor del llibre Claude Debussy (1962), també ho era d'una obra que la crítica francesa considerà una de les creacions més originals dels últims anys, un Concert per a sis formacions instrumentals, vibràfon, clarinet solista, compost el 1968. Dintre del més ambiciós dels seus projectes, l'abans mencionat, cal destacar El temps restituït, per a soprano cor i orquestra, que va compondre entre els anys 1956-1968. En plena creativitat, tenia l'esperança de concloure aquesta enorme tasca. Barraqué era partidari de l'anomenada <forma oberta> i creador de les <series proliferants>, dintre de les que s'inscrivia la totalitat de la seva experiència. Figurava entre els compositors francesos que major atenció havien concedit a les últimes investigacions sobre música concreta.