Jascha Horenstein

Jascha Horenstein, rus: Яша Горенштейн (Kíev, Rússia Imperial avui Ucraïna, 6 de maig de 1898 - Londres, Regne Unit, 2 d'abril de 1973) fou un director d'orquestra i compositor ucraïnès, nacionalitzat estatunidenc. Entre els anys 1907-1911 estudià el violí amb Max Brode, a Königsberg avui Kaliningrad. El 1911 es traslladà a Viena, on estudià composició amb Josef Marx i amb Franz Schreker, alternant amb estudis universitaris de Filosofia. El 1919 fundà la Freie Orchester-Vereinigung, els components de la qual eren estudiants i aficionats. En ser destinat el seu mestre Franz Schreker a la Staatliche Hochschule de Berlín, Horenstein el seguí en el seu canvi de residència, circumstància que li permetria, a més, completar la seva formació amb Krenek, Hába, Rathaus i Paul Höffer. Poc temps després començà a desplegar una gran activitat a Berlín com a director d'orquestra (1922). A Viena (1923) dirigeix Simfonies de Mahler i Bruckner. El 1924 es posa al front de la Blüthner Orchestra de Berlín; després pren part en el Festival de Frankfurt (1927). Entre 1929-33 actua al front de les principals orquestres de la Unió Soviètica i de França. Acabat aquest període d'activitats, ha de traslladar la seva residència a París en qualitat de refugiat polític perseguit pels nazis. Entre 1933-39 dirigeix, successivament, les Orquestres Filharmòniques de Moscou i Leningrad, l'Orquestra Simfònica de París, l'Orquestra Lamoureux, l'Orquestra Filharmònica de Brussel·les, la de Varsòvia, l'Òpera d'aquesta mateixa ciutat, emprèn una gira per Austràlia i Nova Zelanda, dirigeix els Ballets Russos de Montecarlo en gira pels països escandinaus i l'Orquestra Simfònica de Palestina. El 1940 ensenya direcció a Nova York i després actua amb les principals orquestres nord-americanes. Dirigeix a Mèxic (1944), Xile i Perú (1945), Rio de Janeiro i Buenos Aires. És invitat per les orquestres Lamoureux, Simfònica de la Ràdio de París i Filharmònica de Brussel·les (1947), per l'Orquestra del Conservatori de París i la Nacional Francesa (1947-48). Després dirigeix a La Scala de Milà, Florència, Roma, Tel Aviv i Londres (1948-49). A banda de les simfonies de Mahler i Bruckner, ja mencionades, enregistrà Kindertotenlieder, de Mahler; la Nit transfigurada, de Schönberg; Simfonies de Prokófiev; obres completes de Bartók, entre elles, el Concert per a violí, etc. Tenia una marcada preferència per aquest tipus de peça orquestral de gran aparell, característic del període de transició entre el romanticisme i el modernisme. Li fou concedit el gran premi del Disc. Com ha compositor va escriure diverses peces de música de cambra: Sonata i Sonatina, per a piano, Sonatina per a violí, Quartet de corda, diversos lieder, etc.