Jānis Ivanovs

Ianis Andreievick Ivanov (en letó: Jānis Ivanovs) (Preiļi, 9 d'octubre de 1906 – Riga, 27 de març de 1983) compositor, director d'orquestra i professor de letó. Artista popular de la URSS (1965). Guanyadora del Premi Stalin de segon grau (1950). Descendit de la família russa vella. Va passar la seva primera infància a Letònia. Durant la Primera Guerra Mundial, la família Ivanov va viure a Vitebsk i Smolensk, el 1920 va tornar a Letònia. Format en el Conservatori de Riga, en el que s'hi diplomà el 1931, i on en fou professor a partir de 1946. Alliberat de la influència de personalitats russes tan fortes com Aleksandr Skriabin, Serguei Prokófiev i Dmitri Xostakóvitx, va saber trobar un llenguatge musical força personal en el que les melodies populars, de les que sempre fica mà àmpliament, són tractades amb elegància harmònica i instrumental, mentre que l'estructura força senzilla de les seves composicions posseeix en realitat una incisiva tensió interna. La seva música resta transida d'un concepte optimista del avida, no exempt d'un intens lirisme, i d'una serena contemplació de la natura. És autor de tretze simfonies, d'un Concert per a violí, un Concert per a violoncel, diversos poemes simfònics, peces per a piano, Lieder i música de cambra. Entre les més conegudes hi han la Quarta simfonia, titulada La llegenda de l'Atlantida (1941), i la Vuitena simfonia (1956), en la que apareix una idèntica tendència al drama psicològic, amb accents marcadament patètics. De les seves últimes, Symphonia humana (13ª), en tres parts i veu recitant, que recorda la immortalitat de les idees de Lenin, al qual està dedicada. Aquesta obra li'n valgué a Ivanov el ple reconeixement oficial.