Jack Teagarden

Jack Teagarden (Vernon, Texas, 20 d'agost de 1905 - Nova Orleans, 15 de gener de 1964) fou un trombonista de jazz estatunidenc. Aprengué l'instrument als 7 anys. El 1920 debutà amb Peck Kelley a Houston. El 1922 forma orquestra a Kansas City. El 1925 actuà amb Doc Ross i Williard Robinson, i el 1927 a Nova York amb Red Nichols, Sam Lanin i Roger Wolfe Kahhn. Entre 1928 i 1933 toca amb Ben Pollack, i entre 1934 i 1938 amb Paul Whiteman. Forma orquestra pròpia que actuà durant el període comprès entre 1939 i 1946. El 1947 s'uneix al grup de Louis Armstrong, en el que hi figura fins al 1952. Durant els anys 1953-54 forma conjunt amb els seus germans Norma i Charles. Realitza una gira per Europa el 1957, i una altra per l'oest nord-americà durant els dos anys següents. El seu estil interpretatiu segueix com Muggsy Spanier, sempre les petjades del d'Armstrong: canta més o menys com ell i trasllada al trombó els efectes de la trompeta. Al principi l'imità indirectament a través del trombonista Jimmy Harrison, també seguidor d'Amstrong: llavors Teagarden era millor tècnic que swingman, és a dir, estilista, fins que l'influí poderosament la proximitat d'Armstrong. Va enregistrar discs amb quasi tots els conjunts en què figurà, i també amb Eddie Condon (Mound City Blue Blowers), Red Nichols (Charleston Chasers), Just Roll Along, Venuti-Lang, All Stars, Benny Goodman, Adrian Rollini, Bud Freeman, Bessie Smith, Bobby Hackett, Pee Wee Russell, etc. Per al seu instrument patentà una sordina de plàstic transparent.