Ivo de Vento

Ivo de Vento (Anvers, dècada del 1540 (Gregorià) – 1575 (Gregorià)) fou un compositor flamenc. Probablement originari d'Anvers, vers el 1556 fou acceptat com a infant de cor en la capella del duc Albert V de Baviera, segurament tenint com a director a Ferdinando di Lasso (pare). El 1560 es trobava a Venècia, on assistia a les classes de perfeccionament de Claudio Merulo. Després de retornar a Munic, el 1564 fou nomenat organista de la capella, càrrec que ocupà fins a la seva mort, llevat d'un petit parèntesi, el 1568, al servei del duc Guillem V de Baviera a Landshut. També el seu fill Ferdinand fou un músic apreciat, sobretot com intèrpret, en les corts de Graz i Viena. Entre les publicacions d'Ivo de Vento cal recordar: Latinae cantiones, quas vulgo moteta vocant, quator vocibus (1569), Neue Teutsche Liedlein mit fuenf Stimmen (1569), Latinae cantiones quas vulgo moteta vocant, quinqué vocibus (1570) i nombrosos llibres de motets, madrigals, Lieder i chanson, així com una cançó napolitana a 3 veus i una greghesca a sis veus. També es conserven tres misses titulades: Missa super <Jesu nostra redemtio>, a sis veus (1565), Missa super <Surrexit pastor bonus>, a 5 veus (1579) i Missa super <Je ne veux rient>, a 4 veus.