Irving Fazola

Henry Prestopnik, dit Irving Fazola (Nova Orleans, Louisiana, 10 de desembre de 1912 - Nova Orleans, 20 de març de 1949) fou un clarinetista i saxofonista estatunidenc. Freqüentà els clubs bohemis negres de Nova Orleans i, després d'estudiar piano, optà per especialitzar-se, primer, en el clarinet, debutant quan tan sols tenia disset anys d'edat, i després en el saxofon, interpretant ambdós indistintament en conjunts de jazz diversos (Louis Prima, Armand Hug, etc,,) malgrat que els seus èxits més grans els aconseguí amb la banda de Ben Pollack, assolint notable fama a Chicago, Nova York i Califòrnia. El 1937 fou contractat per actuar en l'orquestra de Glenn Miller, i després ho va fer en la de Bob Crosby, ja consagrat com un dels grans instrumentistes. El 1943 creà la seva pròpia orquestra, aconseguint grans èxits a Nova Orleans, fins al 1948, en què a causa d'una malaltia hagué d'abandonar la música, morint l'any següent. Fazola, no sols fou un clàssic del jazz espontani, sinó també un mestre del swing i el blues, com ho demostra l'enregistrament Clarinet blues (1939), encara que potser el document de més gran volada que va deixar sigui el Jazz me blues, gravacions ambdues realitzades amb Bob Crosby el 1940.