Ike Isaacs

Ike Isaacs (Akron (Ohio), 28 de març de 1923 - Atlanta, Geòrgia, 27 de febrer de 1981) fou un contrabaix, trompeta i director d'orquestra estatunidenc. Estudià música en l'escola, iniciant-se amb la trompeta, i a l'edat de divuit anys comença estudiar el contrabaix amb Wendell Marshall. El 1949 debuta junt amb Tiny Grimes i més tard en diferents formacions fins que, el 1954, dirigí el seu propi quartet, The Fours Maestros. Isaacs destacà per la seva depurada tècnica clàssica tocant el contrabaix i adquirí fama de gran acompanyant, i de fet, al llarg de la seva trajectòria professional acompanya diversos cantants, entre elles la seva esposa, Carmen McRae (1956-1958). Així mateix, fou contrabaix de Count Basie (1962) i d'Errooll Garner (1967-1969). En els inicis dels anys 1970 es dedicà a la direcció musical a Los Angeles i Atlanta, tocant també amb músics com Buddy DeFranco, Mat Mathews, Urbie Green, etc. Entre la seva discografia cal destacar: Django (Ray Bryant, 1957), Basie in Sweden (1962) i Maxine Sullivan with The Isaacs Quartet (1978).