Ignazio Fiorillo

Ignazio Fiorillo (Nàpols, 11 de maig de 1715 - Fritzlar, Hesse, juny del 1787) fou un compositor italià del segle XVIII, pare del compositor i violinista Federigo Fiorillo (1755-1823). Estudià en el Conservatori de Santa Maria de Loreto, de Nàpols, amb Leonardo Leo i Durante, debutant com a compositor operístic a Venècia el 1736 amb Mandane. Després d'haver estrenat altres òperes a Itàlia, el 1744 s'uní a una companyia d'infants cantors per la qual hi va escriure diversos intermezzo: L'amante inganatore, Li birbi, etc. El 1751 s'instal·là a Brunswick, com a mestre de capella de la cort, i el 1762 es traslladà a Kassel, al servei de la cort d'Assia. Per aquestes corts va compondre nombroses òperes italianes, entre elles Didone abbandonata (1751), Ipermestra (1759); Andromeda (1771) i una <òpera pantomima> en alemany: Die Gebebenheiten des Arlequins in dem Harz Gebürge (1759). També va compondre música de cambra i música sacra.