Ignaz Fränzl

Ignaz Fränzl (Mannheim, 3 de juny de 1736 – Mannheim, 6 de setembre de 1811) va ser un violinista alemany, compositor i representant de la segona generació de l'anomenada escola de Mannheim. Mozart, que el va escoltar en un concert al novembre de 1777, va escriure sobre ell en una carta al seu pare: potser no és un bruixot, però sí que és un violinista molt sòlid. Fränzl va portar la tècnica de violí de Mannheim, establerta per Johann Stamitz, un pas més enllà de la veritable virtuositat. Mozart, que a més era bastant bon violinista i molt coneixedor de l'instrument, el doble trill, elogià Fränzl, i va dir que mai no havia sentit quelcom millor. Ignaz Fränzl va néixer i va morir a Mannheim i va ingressar a l'orquestra del tribunal de Mannheim el 1747 com a violinista, probablement com a erudit (és a dir, aprenent) igual a Christian Cannabich, un altre compositor-violinista de l'escola de Mannheim. A la llista de personal de 1756 es documenta com a primer violinista junt amb Cannabich i Carlo Giuseppe Toeschi. Com era el cas de molts dels seus col·legues de l'orquestra de la cort de Mannheim, Fränzl també va viatjar a París en algunes ocasions on actuà al Concert Spirituel. El 1774 va ser promogut a concertista, càrrec que va mantenir fins que la major part de l'orquestra de la cort va ser traslladada a Munic en 1778. També va ser actiu com a professor de violí. Els seus alumnes més notables van ser el seu propi fill, Ferdinand Fränzl, Pierre Noël Gervais, Paul Anton Winnberger i Friedrich Wilhelm Pixis, germà del famós virtuós de piano Johann Peter Pixis. Contràriament a la majoria dels altres membres de l'orquestra de la cort, Fränzl no es va traslladar a Munic, sinó que va decidir quedar-se a Mannheim, on es va convertir en director musical del teatre de la cort, que va mantenir fins al 1804.