Hugo Riemann

Hugo Riemann (Sondershausen, 18 de juliol de 1849 - Leipzig, 25 de novembre de 1919) fou un teòric musical i compositor alemany. Tractadista musical, fou una de les mentalitats més poderoses que hagin existit en els dominis de la tècnica i de la història de la música. Fill d'un excel·lent aficionat, Riemann va fer els estudis musicals ensems que els literaris i científics, doncs no era la seva intenció dedicar-se exclusivament a la música. Només després d'haver cursat dret, història i filosofia, decidí consagrar-se a la música, per la que els seus estudis anteriors li havien donat una preparació excepcional. El 1873 es doctorà en filosofia en la Universitat de Göttingen, i després fou nomenat director de música a Bielefeld: el 1878 fou professor privat de la Universitat de Leipzig; de 1881 a 1890, professor de piano i teoria del Conservatori d'Hamburg, de 1890 a 1895, del de Wiesbaden i més tard altra vegada de Leipzig, i, des de 1908 director de l'Institut de Ciències Musicals. En tots aquests centres docents tingué molts alumnes que més tard serien coneguts. A més era soci d'honor de l'Acadèmia de Santa Cecília, de Roma, de l'Acadèmia reial de Florència, de la Musical Association de Londres, etc., i el 1899 la Universitat d'Edimburg li havia concedit el títol de doctor en música honoris causa. El 1909 amb motiu del 60è aniversari del seu naixement, Riemann fou objecte d'un homenatge al qual si associaren eminents personalitats de tot el món. Entre els seus alumnes hi ha personatges eminents de la música del segle XX, com Mateusz Glinski, Max Reger, Richard Englander, el compositor holandès Kurt Rudolf Mengelberg el xinès Yiu-Mei Hsiao o els alemanys Walter Niemann, Hermann Erpf,. o Wilibald Gurlitt.