Hugo Leichtentritt

Hugo Leichtentritt (Poznań, 1 de gener de 1874 – Cambridge, 13 de novembre de 1951) fou un musicòleg i compositors estatunidenc d'origen alemany. S'educà als Estats Units, on fou deixeble de J. K. Payne, de Boston i en la Universitat Harvard, i acabà els seus estudis (1895/98) en l'Escola Superior de Música de Berlín, on, el 1901, es graduà de Dr. phil, amb la tesi sobre Reinhard Keiser in seinen Opern. Entre les seves primeres activitats a Alemanya si conten algunes precioses col·laboracions periodístiques i l'ensenyança de composició, història i estètica de la música en el Conservatori Kindworth-Scharwenka. Tingué cura de la nova edició dels mètodes de L. Bussler i va refondre el volum IV de la Historia de la Música, A. W. Ambros (1908). A Denkmälern der Tonkunst'' hi publica obres escollides de M. Praetorius i A. Hammerschmidt, i escriví, a més de meritíssims articles en revistes professionals: Geschichte der Motette (Leipzig, 1908), una biografia de Chopin (Berlín, 1905), DeutscheHausmusik aus vier Jahrunderten (Berlín, 1907), i una petita Historia de la Música (Berlín, 1905). El 1933 tornà als estats Units, on aconseguí una càtedra en la Universitat Harvard (1934/40) i posteriorment a Nova York. És molt notable la seva producció musicològica vers interessants assumptes com G. F. Händel, F. Busoni, L. v. Beethoven, etc. No menys rellevant fou la seva tasca com a compositor la qual comprèn òperes, música simfònica i de cambra, Lieder, etc.