Howard McGhee

Howard McGhee (Tulsa, 6 de març de 1918 – Nova York, 17 de juliol de 1987) va ser un dels primers trompetistes de jazz de bebop, amb Dizzy Gillespie, Fats Navarro i Idrees Sulieman. Era conegut pels seus dits ràpids i notes molt altes. El que en general no se sap és la influència que va tenir en trompetistes de bop dur més joves, com Fats Navarro. Durant la seva infància va rebre classes de música del seu germà, el qual era guitarrista, i completà els seus estudis musicals en l'Institut. Abans d'iniciar-se en la trompeta, instrument que el fascinà a partir de conèixer les interpretacions de Louis Armstrong, tocà el clarinet i el saxo. Als disset anys d'edat treballà com a trompetista amb Leonard Gray i al cap de dos anys fou contractat indistintament per Lionel Hampton, Andy Kirk i Charlie Barnet. entre 1942/43 compaginà les seves actuacions com a trompetista amb la feina d'arranjista. En els inicis dels anys quaranta es traslladà a Nova York, on col·laborà amb Dizzy Gillespie i Thelonious Monk, i després actuà al costat de Count Basie i Billy Eckstine. El 1944 s'establí a Califòrnia, actuant amb Coleman Hawkins, i creà el seu propi grup. Al llarg de la seva trajectòria professional gravà amb Kenny Clarke, Dexter Gordon, Dizzy Gillespie, Fats Navarro, Charlie Ventura i Charlie Parker, entre d'altres. Participa en el Festival de París (1948) i realitzà una gira per Extrem orient (1951/52), encara que cada vegada les seves actuacions foren més espaiades degut al consum d'estupefaents. Durant la dècada dels seixanta actuà episòdicament amb l'orquestra de Duke Ellington. Entre la seva discografia cal esmentar: McGhee special (amb A. Kirk, 1942), Love man (amb Charlie Parker, 1946) i Arbee (1961).