Hilarión Eslava

Hilarión Eslava (Burlada, Navarra, 21 d'octubre de 1807 - Madrid, Castella, 23 de juliol de 1878) fou un musicògraf, sacerdot i compositor navarrès. Les composicions d'Eslava es caracteritzen per la seva originalitat, severitat en la forma, riquesa d'harmonia, classicisme, sobrietat en l'orquestració i admirable destresa en el maneig de les veus: destacà en totes les branques i sempre es distingí pels seus vasts i profunds coneixements musicals, així com pel seu clar criteri en totes les qüestions que pertanyen a la música. Mariano Soriano, en la Historia de la música española, parla d'Eslava amb motiu de les posicions que aquest va fer el 1830 en Escenas contemporáneas (Madrid, 1859) en els apunts biogràfics de l'il·lustre mestre; Francisco Asenjo Barbieri, en el setmanari La opera española (1870, també publicà una biografia, i Antonio Peña y Goñi, a La opera española y la música dramàtica en España, fa un profund estudi de l'obra d'aquest insigne músic.