Henry “Red” Allen

Henry Allen (Algiers, Louisiana, 7 de gener de 1908 - Nova York, 17 d'abril de 1967) fou un músic de jazz estatunidenc. Era fill del també músic del mateix nom i cognom, un dels pioners del jazz de Nova Orleans i músic del carrer. Allen era encara un infant quan va aprendre a tocar la trompeta amb el seu pare, al que acompanyava en les seves festes populars. Després passà a formar part de l'Excelsior Band, una altra de les cèlebres orquestres populars de Nova Orleans d'aquell temps. En aquell temps ja tocava amb les grans figures del jazz, King Oliver i Louis Armstrong. Amb l'orquestra del primer es traslladà a Nova York, però l'orquestra va haver de dissoldre's, degut al fracàs. Seguidament formà part de l'orquestra de Louis Rusell, aconseguint un gran èxit com a trompetista solista i enregistrant molts discs. El 1933 se separà d'aquesta orquestra; passà a la de Fletcher Henderson i després a la Blue Rythm Band. El seu nom va pujant a mesura que el jazz es comercialitza i envaeix el món de la música lleugera. El 1937 fou sol·licitat pel seu vell company, Louis Armstrong, que havia assolit el triomf suprem, i roman amb la seva orquestra fins al 1940. La seva trompeta i i la de Satchmo entusiasmaven al públic fins a embogir quan improvisaven a duo en sessions inoblidables. El 1940 abandona a Armstrong per fundar la seva pròpia orquestra. És considerat com el millor trompeta de jazz després del mestre Armstrong, amb el que posseïa certes afinitats, com, per exemple, la veu ronca, la sonoritat dura, etc. Com en el cas d'Armstrong, també es fou debilitant en actuar condicionat per l'orquestra i cultivant un virtuosisme preciosista que empal·lidia la valenta expressivitat dels grans temps del jazz del carrer. Posseeix una abundant discografia, a través dels diversos conjunts en què va estar i en el seu propi.