Henri Tomasi

Henri Tomasi (Marsella, Boques del Roine, 17 d'agost de 1901 - París, Illa de França, 13 de gener de 1971) fou un director d'orquestra i compositor francès. Tomasi era considerat com un honest artesà de la música. Deia de si mateix: «El meu llenguatge no es basa en cap sistema. La sensibilitat s'expressa per si sola i l'esperit controla. Per a inventar nous llenguatges? Tot ha estat dit, tot ha estat fet». Forma de sentir que tant podia pecar d'escèptica com de còmoda, doncs tancava el pas a tota possibilitat immanent, al dret d'investigar i utilitzar la investigació. Pel de més, el seu excel·lent ofici i la seva indiscutible qualitat podien justificar, tan sols en el pla personal, tal actitud. Estudià al Conservatori Nacional de París, on foren els seus mestres d'Indy, Georges Caussade i Joseph Vidal. Aconseguí el Gran Premi de Roma el 1927. Fou director de l'Orquestra Nacional de França, de les orquestres del Teatre Montecarlo, dels concerts Pasdeloup i de l'orquestra del Casino de Vichèi. Formava part de l'extens grup de compositors francesos independents, als que, al mateix temps, i no del tot sense raó, se'ls considerava reaccionaris. És autor de set òperes: L'Atlàntida, Miguel de Mañara, Sampiero Corso, Il Poverello, Princesse Pauline, L'elixir del R. P. Gaucher i El silenci del mar. També és autor de diversos ballets la qual facilitat d'inspiració no deixava de respondre a una bona qualitat: Noces de cendre, Rosière du village, Nana, La Grisi, sobre el que Albert Aveline féu la coreografia i del que en fou intèrpret Serge Peretti, en l'Òpera de París (1935). Les Santons, també coreografiat per Aveline i interpretat per Yvette Chauviré i Peretti, en l'Òpera de París (1938).Entre les seves pàgines simfòniques hi ha: Vcero, Tam-Tam, les Danses cambodjanes, les dues últimes peces amb un merescut èxit de públic; i una simfonia de caràcter romàntic, on si nota la presència de D'Indy. El mateix es pot dir de la seva missa, segons les Litúrgies intimes de Verlaine. Cal citar també el Rèquiem, dedicat a tots aquells que han mort per França. Així mateix, té un concert per a trombó (1956).