Henri Collet

Henri Collet (París, 5 de novembre de 1885 – 23 de novembre de 1951) fou un musicògraf i compositor francès. A Madrid en la Facultat de Filosofia i Lletres, on estudià literatura espanyola amb Menéndez Pidal ensems que seguia estudis musicals amb el compositor Olmeda, especialment de folklore espanyol i d'autors antics. Fruit dels seus estudis i investigacions en arxius i biblioteques espanyoles foren les següents obres: Contribution à l'étude des Cantigas d'Alphonse le Savant, publicat el 1911 en el Bulletin Hispanique; Contribution à l'étude des théoriciens espagnols de la musique au XVIè siècle; Un tratado de Canto de organo, del segle XVI; Le mysticisme musical espagnol au XVIè siècle (París, 1913); Tomás Louis de Victoria (París, 1914); Albéniz et Granados (París, 1925); L'essor de la musique espagnole au XXè siècle (París, 1930).Compositor distingit, va produir entre moltes altres obres: un poema simfònic, titulat El Escorial; una Suite Castellana, per a quintet amb piano; Impressions (Vers Burgos), per a quartet d'arc; una Sonate Castillane, per a violí i piano; i unes Romances, sobre text de F. Jammes.Va traduir Oeuvre choisies, de Cervantes (París, 1920) i va publicar un Mèthode active de langue espagnole (París, 1920).