Henri Cliquet-Pleyel

Henri Cliquet-Pleyel (París, 12 de març de 1894 - 9 de maig de 1963) fou un compositor francès. Als dotze anys es matriculà en el Conservatori de París, on estudià piano i més tard composició, de les que en foren els seus mestres André Gedalge i Charles Koechlin. El 1914 aconseguí en aquest centre un segon premi d'acompanyament. En un principi fou gran amic de Darius Milhaud, però de seguida es va sentir atret per l'estètica simplista, i lliure a la vegada, característica d'Erik Satie i l'anomenada Escola d'Arcueil que aquest últim fundà. El 14 de juny de 1923 fou inaugurada la citada escola amb un concert que Satie organitzà en el Collège de France, on hi foren presentades obres de Cliquet-Pleyel juntament amb d'altres de Roger Désormiére, Maxime Jacob i Henri Sauguet. Cliquet-Pleyel cultivà, al llarg de tota la seva producció - completament desentesa dels problemes tècnics complicadors de les escoles avantguardistes-, un expressionisme melòdic ric i intens, compensat amb un tipus d'harmonia simple, però a la vegada lliure i més o menys impressionista, molt característic de Satie i els compositors del grup al qual va pertànyer. Amb tot, la seva obra és poc coneguda i no gaire abundant: la causa d'això pot ser tant l'actitud de disconformitat amb el caràcter de l'evolució que seguia la nova música, com l'extrema dificultat que existia per assolir un gènere de música d'aparença fàcil i al mateix temps personal i sincera. És autor de dos quartets de corda (1912 i 1923), dues sonates per a violí i piano (1943 i 1947, un trio per a piano, violí i violoncel (1954), i la cantata Cantique des Colonnes (1954), per a cor i veus solistes femenines, obra on demostra un domini perfecte dels recursos de la veu humana.