Heinrich Laube

Heinrich Laube (Sprottau, Baixa Silèsia, 18 de setembre de 1806 - Viena, 1 d'agost de 1884) fou un escriptor, crític literari i director teatral alemany. A Das junge Europa (La jove Europa, 1833-1837) expressà les seves idees polítiques, que el portaren a dos anys de presó, i a Reisenovellen (Narracions de viatge, 1833-1837) es palesà seguidor de Heinrich Heine; ho fou, així mateix, de Friedrich von Schiller en la seva producció dramàtica: Die Karlsschüler (Els deixebles de Karl, 1846) i Graf Essex (El comte d'Essex, 1856). Director de diverses institucions teatrals a Viena i a Leipzig, escriví obres sobre aquest tema.Amb Richard Wagner i Theodor Mundt fou partidari del moviment de la Jove Alemanya que era un difús conglomerat d'intel·lectuals, una societat informal literària que va rebutjar el moviment romàntic de les primeres dècades del segle i amb idees que es dirigien contra l'estructura feudal d'Alemanya i a favor d'una classe mitjana liberal en ràpid ascens. A les pàgines de la revista de Zeitung für die elegante Welt, dirigida per Laube, Wagner hi escriu el seu primer assaig. El 1834 Wagner va publicar Die Deutsche Oper, un assaig que va iniciar una pràctica permanent de donar a conèixer les seves particulars teories estètiques. A les pàgines de la revista de Laube, hi va argumentar que els alemanys haurien de mirar Itàlia com a model en l'escriptura de l'òpera. Amb aquestes idees al cap, uns mesos més tard, Wagner va començar a escriure Das Liebesverbot.