Hans Schmidt‐Isserstedt

Hans Schmidt-Isserstedt (Berlín, 5 de maig, 1900 - Holm, (Slesvig-Holstein), 28 de maig, 1973) fou un director d'orquestra alemany. Alumne de la Musikhochschule de Berlín del 1920 al 1923, es formà amb Franz Schreker i amplià estudis amb P. Elter, a més de cursar filosofia i musicologia a la Universitat de Berlín, de Heidelberg i de Münster. Es doctorà el 1923 amb la tesi La influència dels compositors italians en la instrumentació de les òperes juvenils de Mozart. Dirigí l'orquestra de l'Òpera de Wuppertal (1923-1928), de Rostock (1928-1931), de Darmstadt (1931-1933). Després de la Machtergreifung va ser acomiat, i quedar-se sense feina fins que el príncep Enric XLV Reuss li va nomenar al teatre itinerant Deutsche Wanderbühne. No va durar i després d'un any d'atur més, Heinrich Karl Strohm de l'òpera Staatsoper Hamburg va convèncer el Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys de nomenar-lo com a mestre de capella. Al mateix any va divorciar-se de la seva esposa d'origen jueu, Gerta Herz que el 1936 va emigrar amb els seus dos fills cap al Regne Unit. El seu fill Erik, que va anglitzar el seu nom en Smith va ser el fundador de la discografia Decca Records. A l'ocasió de l'aniversari del Führer Adolf Hitler del 1938, va rebre el títol de «Mestre de Capella de l'Estat» (Staatskapellmeister). Dirigí unes representacions de Le nozze di Figaro de Wolfgang Amadeus Mozart al Liceu de Barcelona durant la temporada 1943-1944. El 1943 va ser nomenat director general de l'Òpera Alemanya de Berlín. Va mantenir, l'activitat operística fins a quasi el final de la Segona Guerra Mundial. El 1944, durant la fase final de la guerra va ser incorporat per Adolf Hitler a la Gottbegnadeten-Liste, una llista d'artistes considerats pel règim nazi com a irremplaçables, exempts de serveis al front per què representien l'heritatge cultural alemany. Durant la desnazificació, el govern militar de les forces aliades va certificar el 28 d'abril del 1948 que tot i pertànyer a l'elit cultural del Tercer Reich, mai no s'havia afiliat al partit nazi. No hi havia doncs cap obstacle a continuar la seva carrera musical. A la demanda del governador militar britànic, el 1945 va crear l'orquestra radiosinfònic NWDR Symphonieorchester a Hamburg, amb la qual realitzà nombroses gires internacionals. En va ser el primer director, un càrrec que va mantenir fins al 1971. Del 1955 al 1964 també va ser director de l'Orquestra Filarmònica d'Estocolm.