Günter Bialas

Günter Bialas (Ruda Śląska, (Silèsia), 19 de juliol de 1907 – Glonn, (Baviera), 18 de juliol de 1995) fou un compositor alemany. Estudià musicologia a Breslau i composició a Berlín amb Max Trapp, i més tard va ser professor a Breslau i Munic, Weimar, Detmold i, des de 1959 donà classes en la Hochschule de Munic, fins 1947 restà utilitzant per les seves oposicions un llenguatge basat en el sistema tonal. També experimentà tècniques modernes, com la dodecafonia, a la recerca d'una major força expressiva. Per les seves composicions, Bialas va ser reconegut amb nombrosos premis i distincions, entre ells Grosser Preis für Musik des Landes NRW (1954), la Münchner Musikpreis (1962), la Johann-Wenzel-Stamitz-Preis (1964), el Der Musikpreis Bayerische Akademie der Schönen Künste (1967, elegit per l'Akademie el 1971), el Ploner Musikpreis (1988), i la Bayerischer Maximiliansorden für Wissenschaft und Kunst (1991). Les seves obres més conegudes són: Romanzero (1955) i Invokationen (1967) per a orquestra; Concerto per a doble orquestra de corda i timbals (1947); Jazz Promenade per a piano i orquestra (1956); Oraculum per a solista, cor i orquestra (1951), a més de música de cambra, música coral i Lieder. Després de la seva mort el 1995, un carrer a la seva ciutat adoptiva de Glonn va ser nomenat Bialas-Straße en el seu honor i marcada amb un cartell amb les seves dades biogràfiques. Bialas es considera que ha estat un dels instructors de composició més influents en l'Alemanya de postguerra. El llegat de les seves actituds, i un doctrinaire obertes, liberals a l'ensenyament pot ser apreciat en la varietat estilística dels que van ser els seus alumnes o assessorats, incloent Nicolaus A. Huber, Peter Michael Hamel, Wilfried Hiller, Heinz Winbeck, Ulrich Stranz, Michael Denhoff, Manfred Kluge, o Gerd Zacher.