Gregorio Strozzi

Gregori Strozzi (San Severino Lucano, 1615 - Nàpols, 1687) fou un compositor italià de mitjans del segle XVII. Va ésser organista de l'església d'Amalfi de Nàpols i protonotari apostòlic d'aquesta ciutat. Va estudiar amb Sabino a Nàpols i es va exercir com a segon organista de Ss. Annunziata el 1634 i es va convertir en doctor en dret canònic el 1655 a la Universitat de Nàpols. Va compondre una col·lecció d'obres corals per a la Setmana Santa, així com dues parts de peces per ensenyar, "Elementorum musicae praxi" (la pràctica de la música elemental). La col·lecció més important de Strozzi per a clavecí o òrgan fou Capricci da sonare sopra cembali ed organo (Nàpols, 1687), que incloïa obres per a teclat de gairebé tot tipus emprat durant aquest període: ricercares, tocates, treballa contenia amb contrapunt, variacions i madrigals fixats per a peces de teclat. Tot i que aquestes obres van ser molt avançats també resulten contenir algunes de les últimes peces publicades a la puntuació oberta, variacions sobre l'hexacord i variacions Romanesca. Els ricercares es van desenvolupar més de tres o quatre temes tocades al mateix temps i de les tocates van participar complexos de cromatisme, progressions, i dissonàncies. Les sonates compostes per Strozzi estan entre els primers --que alguns consideren que siguin els primers-- titulat Obres sonata per a teclat en més d'un moviment. Strozzi publicà les obres següents: 24 peces per a tecla. Elementarum musicae praxis, utilis nom tantum incipientibus, sed proficientibus et perfectis (Nàpols, 1683) Capricci da sonare sopra cembali ed organo (Nàpols, 1687)