Golda Meir

Golda Meir (Gulda Ma'air, גּוֹלְדָה מְאִיר, ɡolˈda o ˈɡolda meˈʔiʁ) ( ? i escolteu-ne la pronunciació en hebreu), coneguda fins al 1956 com a Golda Meyerson i de nom de naixement Golda Mabovitx (Kíev, Ucraïna, 3 de maig de 1898 - Jerusalem, Israel, 8 de desembre de 1978) fou la primera ministra d'Israel entre 1969 i 1974. Nascuda a Kíev, Meir emigrà l'any 1906 als Estats Units. El 1921 marxà a Palestina i visqué en un quibuts fins al 1924. S'uní al partit sionista i el 1947 entrà com a diputada a la Kenésset (parlament israelià). Abans de ser cap del govern fou ambaixadora d'Israel a la Unió Soviètica, ministra de Treball i ministra de Relacions Exteriors.Fou elegida secretaria general del partit Mapai el 1966 i es convertí en líder de l'oposició, així com en la primera dona líder d'un partit de govern al país. Després de la mort sobtada del primer ministre Levi Eshkol, el partit elegí a Meir com la seva successora, i assumí el càrrec el 17 de març de 1969. El seu mandat estigué marcat per les lluites internes dins del govern de coalició, amb desacords i conflictes entre els membres. La Massacre de Munic i la Guerra del Yom Kippur tingueren lloc mentre ella era al càrrec. Meir dimití el 1974, deixant lloc al seu successor, Yitshaq Rabbín. Morí al cap de quatre anys a causa d'una leucèmia.