Gladys Swarthout

Gladys Swarthout (Deepwater, Missouri, 23 de desembre de 1904 − Florència, Toscana, Itàlia, 7 de juliol de 1969) fou una actriu de cinema i mezzosoprano estatunidenca. Graduada en el Central High-School de Kansas City (Missouri), el 1920, després ingressà en el Conservatori de Música (el Bush, de Chicago), on estudiaria fins al 1923. Entre 1924 i 1925 cantà en l'Òpera Cívica de Chicago. També actuà amb l'Orquestra Simfònica de Minneapolis, començant així una brillant carrera de cantant que en pocs anys la portà treballar al Metropolitan de Nova York, on debutà el 1929; la seva primera interpretació en aquest important centre artístic fou la del personatge de "la Cega" en l'òpera La Gioconda, d'Amilcare Ponchielli. El 1945 es retirà del Metropolitan, on havia assolit la més cèlebre de les seves actuacions amb la Carmen de Bizet. En la dècada següent començà a treballar per el cinema. Hollywood intentava incorporar a les més destacades figures del món musical. És així com la veurem en diverses pel·lícules, entre d'altres a Rose of de Rancho, Romance in the Dark, Give Us This Night. Entre 1930 i 1940 el seu treball en el cinema és freqüent. El 1950, l'èxit de Carmen arriba a la TV nord-americana. Una malaltia del cor i el 1957 una operació quirúrgica de gravetat l'obligaren a retirar-se del cant i de la seva vida professional. Casada amb el cantant Frank Chapman, en dues dècades aconseguí la celebritat que encara abans de la seva mort podia comprovar en les seves gravacions i pel·lícules dels anys 30. Els últims anys, la seva vida en la Cinquena Avinguda de Nova York amb sovint viatges a Itàlia. Foren els anys de major gravetat de la seva malaltia. Malgrat estar retirada del seu ofici, se la continuà considerant com a una de les millors mezzosopranos de les tres dècades anteriors.