Giuseppe Porsile

Giuseppe Porsile (Nàpols, 5 de maig de 1680 – Viena, 29 de maig de 1750) fou un compositor italià. Fill de Carlo, el qual també era músic, estudià en el ″Conservatori dei Poveri di Gesú Cristo″, seguint els cursos de Gennaro Ursino, M. Giordano i Gaetano Greco. Des de 1695 fou nomenat vicemestre de capella a la cort espanyola de Carles II a Barcelona, on esdevenia mestre el 1697 per a impulsar la capella local de música la qual restava molt devaluada. Més endavant estava sota les ordres de l'arxiduc Carles, l'adversari austríac al tron espanyol, i també el mestre de cant de la seva muller Elisabet Cristina. En ser elegit el 1711 Carles III a Viena sobirà de l'Imperi amb el nom de Carles VI, seguí dos anys més a Barcelona amb la nova sobirana Isabel i després la seguí a Viena on continuà al seu servei. El 17 de desembre de 1720 fou nomenat compositor i mestre de capella a la cort de Viena, i on va romandre fins al 1740. Algunes de les seves òperes representades són: Il ritorno di Ulisse (Nàpols, 1707); A Viena: La virtù festeggiata, (1717); Alceste, festa teatral (1718); Meride e Selinunte (1721); Spartaco (1726). Il tempio di Giove chiuso da Cesare Augusto (1726); La Clemenza di Cesare, obra de cambra (1727); Telenilla, festa teatrale (1727); Scipione Africano il maggiore, festa de camera (1730); Sesostri (1737); Psiche (1737);I també 12 oratoris, entre els més coneguts: L'anima immortale creata e redenta per il cielo (1722); Il trionfo di Giuditta (1723); Il sacrifico di Gefte (1724); Mosè liberato dal Nilo (1725); Assalone nemico del padre amante (1726); L'Esaltazione di Salomone (1727); L'Ubbidenza a Dio (1730); Due Re Roboamo e Gereboamo (1731), entre d'altres 4 més.Finalment va escriure altres moltes composicions sacres i profanes, serenates i cantates, conservades a Viena o en diverses biblioteques europees. Johann Adolph Hasse i Johann Joseph Fux expressaren judicis molt elogiosos envers l'art de Porsile.