Giuseppe Ottavio Pitoni

Giuseppe Ottavio Pitoni (Rieti, (Laci), 18 de març de 1657 – Roma, 1 de febrer de 1743) fou un organista i compositor italià.Deixeble de Pempeu Natale i escolanet en les esglésies de Sant Joan dels Florentins i dels Sants Apòstols a Roma, on donà conèixer algunes composicions que cridaren l'atenció de Francesco Foggia amb el que Pitoni perfeccionà els seus estudis. Comptava nomes setze anys quan fou nomenat mestre de capella de terra di retonda, i al complir els vint passà amb el mateix càrrec a la capella de la Col·legiata de Sant Marc, plaça que desenvolupà per espai de seixanta sis anys, ensems que desenvolupava la seva activitat a les esglésies de Sant Apol·linar, Sant Joan del Laterà, Santa Maria la Major, Sant Llorenç de Lucina i Sant Pere, tot a la ciutat de Roma, l'escola de la qual considera Pitoni com un dels seus més il·lustres representants. Fou un dels màxims representants de l'Escola Romana, es va fer famós ja entre els seus contemporanis per la impecabilitat del seu contrapunt. El nombre de les seves obres és considerable, devent-se citar en primer lloc el Dixit a 16 veus i quàdruple cor, que es canta tots els anys per Setmana Santa, en l'església de Sant Pere. La fecunditat de Pitoni era tan prodigiosa, que mai feia escoltar en l'església la música que havia escrit per a una altra, el que explica que la majoria de les seves obres no hagin estat impreses. Passen de 40 les seves Misses a 12 i 16 veus, entre elles les titulades Li pastori a maremme, Li pastori a montagna i Mosca, i encara n'és començà una a 48 veus, que la mort l'impedí acabar. A més se li deuen nombrós Salms i Motets a triple cor per a 12 veus, a quàdruple per a 16 i a 6 9 cors per a 24 i 36 veus: així com nombrosos himnes, vespres, etc. De tota la immensa obra de Pitoni nomes hi ha imprès un llibre de Motteti a due voce (Roma, 1697) i les composicions que va incloure Proske en la seva Mùsica divina (1850 i següents), que són dues Misses a 4 veus i sis Motets, també a 4. Pitoni també fou un escriptor de mèrit, com ho demostren les seves obres Notizia di contrappuntisti e compositori di musica (mestres de capella de Roma) degli anni dell'era cristiana 1500 sinó al 1700, el manuscrit del qual conté preciosos detalls i es troba en la Biblioteca del Vaticà, i Guida Armonica, de la que nomes s'imprimí el primer llibre. Va fer un profund estudi de Palestrina, del qual començà a transcriure moltes obres, desenvolupant al mateix temps una intensa activitat didàctica, amb deixebles com Francesco Durante, Francesco Feo, Leonardo Leo o Francesco Antonio Bonporti. Diversos volums de les seves composicions autògrafes es conserven en la Biblioteca Santini de Munster.