Giuseppe Millico

Vito Giuseppe Millico, dit també Il Moscovita (Terlizzi, 19 de gener de 1737 – Nàpols, 2 d'octubre de 1802), fou un cantant castrat soprano, compositor i mestre de cant italià. Sent molt jove va sofrir una mutilació, força freqüent en aquella època, i adquirí una bella veu de soprano, de forma que Gluck el considerà com un dels més notables cantors italians. Fou contractat pel teatre Imperial de Viena el 1772, i després cantà a Londres i Berlín, retornat a la seva pàtria el 1780, data en què ingressà en la capella del rei de Nàpols. Entre les seves composicions si conten les òperes: La pietà d'amore i Zelinda, representades a Nàpols, i les composicions: Nanna per far dormire i bambini, les cantates Il pianto d'Erminia, La morte di Clorinda, La nutrici d'Ubaldo, àries, canzonette, etc.