Giuseppe Martucci

Giuseppe Martucci (Capua, regió de Campània, 6 de gener de 1856 - Nàpols, Campània, 1 de juny de 1909) fou un pianista i compositor italià. De 1867 a 1872 estudià en el Conservatori de Nàpols, on va tindre per mestres Cesi-Costa, Serrao i Rossi, i el 1879 fou nomenat professor del mateix establiment, passant el 1886 a dirigir el Liceu musical de Bolonya on va tenir entre altres alumnes a Bruno Mugellini, Vito Fedeli, Vittore Veneziani, Guido Alberto Fano, Enrico Toselli, i el 1902 el Conservatori de Nàpols on va tenir al que més tard seria famós, Umberto Giordano.A més, fou, director d'orquestra de gran mèrit, com ho proven les representacions de Tristany i Isolda que va donar a Bolonya el 1888, i com a pianista també aconseguí triomfs molt cridaners. Com a compositor fou un dels músics italians en què més influència exercí Richard Wagner. Les seves principals obres són un concert per a piano, dues simfonies (1895-1904), quintets, sonates i un Moto perpetuo, entre altres.