Giuseppe De Luca

Giuseppe de Luca (Roma, 25 de desembre, 1876 - Nova York, 26 d'agost de 1950) fou un baríton italià. Els estudis musicals, que havia cursat sota la direcció dels professors Bartolini i Persichini, els amplià i completà en l'Accademia di Santa Cecília, presentant-se en públic per primera vegada, el 1897, amb l'òpera Faust en el teatre de Piacenza, i al triomf assolit en la seva primera actuació seguiren les ofertes de les empreses que regien els principals teatres d'Itàlia; si bé en totes les seves exhibicions aconseguí aplaudiments, la consagració com a primer figura l'aconseguí el 1902 amb les extraordinàries interpretacions de l'òpera de Cilea, Adriana Lecouvreur, i amb l'òpera Grisélidis de Massenet, cantades ambdues a Milà, recorrent des de llavors els més importants teatres d'Europa i Amèrica. Va ser un dels cantants a l'estrena de l'òpera Goyescas d'Enric Granados al Metropolitan Opera de Nova York el 28 de gener de 1916, fent el paper del torero Paquiro. Luca posseïa una veu privilegiada, era a la vegada un gran actor que feia un especial estudi dels personatges que interpretava, i a això es deuen, sens dubte, els èxits que assolí en les seves actuacions. Fou company de Caruso en els últims anys d'aquest tenor. Tenia un extens repertori, i d'ell se'n diu que fou el millor intèrpret de l'òpera Rigoletto.