Giuseppe Baini

Giuseppe Baini (Roma, Estats Pontificis, 1775 - 1844) fou un compositor i musicògraf romà. Era nebot del també músic Lorenzo Baini (1740- 1814).Als vint anys s'ordenà de sacerdot i fou admès en la capella pontifical com a baix, dedicant-se des d'aleshores la seva existència al cant, a la direcció del cor, al professorat, a la composició, al treball literari i als deures sacerdotals. Professava un verdader culte per Palestrina i en les seves composicions, que per cert, no volgué publicar mai, no obstant el seu mèrit, es nota la influència d'aquell mestre. En els seus treballs com a musicòleg col·laborà estretament amb al també estudiós de la música antiga, l'alemany Karl Proske (1794-1861).D'elles cal citar diverses misses i motets, un Miserere a 10 veus, un Dies irae a set, que és la seva obra mestra; una sèrie d'himnes de l'antifonari romà a quatre parts i dos canons a 64 parts dividides en 16 cors reals, gènere de composició en el que Baini no hi trobava cap dificultat. Se'l hi deuen a més un Saggio sopra l'identita dei ritmi musicale e poetico i Memorie storico critiche della vita e delle opere di G. Pierluigi de Palestrina (Roma, 1828), què, n'obstant els errors històrics que conté, és una obra de gran utilitat pel coneixement de la vida de Palestrina.