Giuseppe Antonio Paganelli

Giuseppe Antonio Paganelli (Pàdua, 6 de març de 1710 – Madrid, c. 1763) fou un cantant i compositor d'origen italià, que a treballar a diferents ciutats europees. Va ser un representant musical barroc tardà, que va usar fórmules d'estil galant. Inicià la seva activitat musical per afició i sols en un segon moment, probablement mercès a les lliçons rebudes de Tartini, passà decididament a la professió. Després d'aconseguir uns grans èxits a Pàdua, el 1732 es presentà a Venècia amb l'òpera La caduta di Leone, imperatore d'Oriente, amb llibret de C. Pagani Cesa. Pocs mesos després viatjà a Alemanya, on va promoure la representació de les seves obres i aconseguí càrrecs importants a Augsburg, Brunswick i Bayreuth. Entre 1742 i 1743 tornà a Venècia. El 1758 s'establí a Madrid com a director de música de cambra del rei d'Espanya A més de l'òpera citada, escriví: Tigrane (Venècia, 1783); La pastorella regnante (Praga, 1735); Barsina (Venècia, 1742); Artaserse (Venècia, 1742); Engelberta (Venècia, 1742); La forza del sangue (Venècia, 1743); Rosmira (Florència, 1746).A més, és autor de dues cantates Narciso i Apoteosi di Alcide (Pàdua, 1732), com també de l'oratori Il figlioul prodigo (Pàdua, 1731). Va compondre, així mateix, música instrumental, simfonies, concerts, etc.,; mentre que en el gènere vocal destaquen Quinti Boratii Flacci odae sex selectae op. 8 i Premier recueil d'arietes italianes et françaises op. 9. També posà música a les Odes d'Horaci