Girolamo Parabosco

Girolamo Parabosco (Piacenza, c. 1524 – Venècia, 21 d'abril de 1557) Girolamo Parabosco (1524 – Piacenza, 21 d'abril de 1557) fou un escriptor, compositor i organista italià del Renaixement. Desenvolupat en un ambient familiar favorable a la música, ja que el seu pare era organista de la catedral de Brescia, es perfeccionà en la cèlebre escola veneciana d'Adrian Willaert. Viatjà molt per diverses ciutats italianes, residint en les corts d'Urbino, Ferrara, etc. De 1551 a 1557, fou organista de Basílica de Sant Marc de Venècia, en aquesta ciutat va conèixer les personalitats més il·lustres de l'època, entre ella Ticià i Pietro Aretino. Autor de madrigals a 5 veus (Venècia, 1546), de peces sacres i profanes publicades en diverses antologies (Venècia, 1541/46), fou acollit en l'"Accademie dei Pellegrini" de Venècia i dels "Frateggianti del Polesine". A més va escriure narracions en vers i en prosa, imitant a Boccaccio, entre elles (I diporti) impresa a part (Venècia, 1550), les comèdies, La notte, il marinajo; L'Ermafrodito, I contenti, La Fantesca, Il pelegrino é Il viluppo, impreses totes juntes (Venècia, 1558), la tragèdia (La progne, Venècia, 1548), Il Tempio della fama (1548), així com cartes i rimes. se li atribueixen, a més, dos volums de Lettere amorose (1548/56) i famigliari (1551), i diverses Rimes.