Giovanni Tadolini

Giovanni Tadolini (Bolonya, 18 d'octubre de 1789 – 29 de novembre de 1872) fou un compositor italià. Deixeble de Mattei i Babini, fent tant ràpids progressos que als disset anys d'edat fou contractat per a succeir a Mosca com acompanyant de piano i mestre de cors del teatre italià de París del que n'era director Spontini, i on va tenir molts alumnes entre ells la soprano anglesa Anna Thillon i l'alemanya Sabine Heinefetter. Tornà a Itàlia el 1814, estrenant poc temps després a Venècia l'òpera La Fata Alcina, que fou cantada per Rubini, Zamboni i la Marcolini, i assolí un èxit brillant, com d'altres que féu representar més tard. El 1830 tornà a París amb el mateix càrrec que havia desenvolupat abans, en el que hi va romandre nou anys, passats els quals s'establí en la seva ciutat natal. A part de la ja mencionada va compondre les òperes: La principesa di Navarra (Bolonya, 1816); Il credulo deluso (Roma, 1817); Tamerlano (Roma, 1818); Il finto molinaro (Roma, 1820); Moctur (Bolonya, 1824); Mitridate (Venècia, 1826); Almanzor (Trieste, 1827) així com nombroses cantates, romances, etc.