Giovanni Martinelli

Giovanni Martinelli (Montagnana, Vèneto, Itàlia, 22 de novembre de 1885 - Nova York, Estats Units,2 de febrer de 1969) va ser un tenor italià de fama mundial. La seva veu era uniforme i igualment suau al llarg de la seva extensió. Tal vegada fou el millor substitut d'Enrico Caruso. El seu pare era ebenista i ell també va aprendre l'ofici. De jova formà part d'un cor d'òpera del seu poble natal, i arribà a desenvolupar un paper secundari en diverses representacions d’'Aida. A més tocava el clarinet, instrument que li'n serví per allistar-se, als vint anys, a una banda de regiment. Fou allà on casualment un cap el sentí cantar li aconsellà que, una vegada acabés el servei militar cultives la veu. Amb aquest propòsit es traslladà a Milà, on al cap d'un any i mig debutà amb lStabat Mater de Rossini (1910). Dues setmanes més tard cantava Hernani en el Teatre de Verme, d'aquella ciutat. Posteriorment recorregué Itàlia, per fi, la resta d'Europa, en un dels quals teatres, el Covent Garden londinenc, fou tingut en especial estima. A finals del mateix any dels seus primers triomfs (10 de desembre de 1910) actuà en l'estrena de La fanciulla del West, de Giacomo Puccini, que tingué lloc a Nova York. El 1913 fou contractat en qualitat de membre permanent del Metropolitan Opera d'aquesta última ciutat. Va romandre en aquest lloc fins al 1946, any en què s'enretirà de l'escena a l'ensenyança. Duran aquest període efectuà una gira a Buenos Aires i altres capitals d'Amèrica del Sud. En llur repertori italià representà als protagonistes de: La fanciulla del West, Don Carlo, Aida, Il trovatore, Paolo e Francesca, Les joies de la Madonna. Fora d'aquest repertori, interpretà Carmen, Goyescas i Tristan und Isolde. Ja jubilat, cantà diverses vegades en privat i en fundacions benèfiques. La seva absolutament última data de 1967, data en què reposà Turandot a Seattle, estat de Washington.