Giovanni Manurita

Giovanni Manurita (Tempio Pausania, 1 d'agost de 1895 - Roma, 20 de febrer de 1984) va ser un tenor i actor italià. Va ser classes amb Alfredo Martino a Roma. Els seus grans èxits van començar quan va debutar al Teatro Costanzi de Roma el 1922 com a Ernesto a Don Pasquale. El 1924 va cantar al Teatro Dal Verme de Milà, en l'estrena de l'òpera Giocondo ed il suo Re de Carlo Jachino. Posteriorment va aparèixer a les cases d'òpera a tot Itàlia durant els següents 25 anys. Va fer aparicions com a convidada a Varsòvia, Amsterdam i Copenhaguen. Els seus millors papers van incloure Almaviva, Ernesto, Nemorino, Duc, Rodolfo i Don Ottavio. Aproximadament el 1945, Manurita va decidir canviar el seu repertori i, després de dedicar-se amb èxit al bel canto durant diversos anys, va emprendre un canvi sense precedents al repertori dramàtic, en el qual ara va fascinar el seu públic amb diversos papers (Don José, Manrico, Maurizio, Loris, Canio, etc.). També va actuar en diverses pel·lícules. Després de la seva jubilació (1950) va ensenyar cant a l'Accademia di Santa Cecilia a Roma. La seva filla, Maria di Giovanni, va tenir una exitosa carrera com a soprano.La Temporada 1929-1930 va cantar al Gran Teatre del Liceu de Barcelona.