Giovanni Inghilleri

Giovanni Inghilleri (Porto Empedocle, Sicília, 9 de març de 1894 - Milà, 9 de desembre de 1959) fou un baríton italià. Es va formar primer com a pianista, abans de descobrir el seu talent vocal. El 1919 va debutar al Carcano de Milà, i després va començar a cantar amb gran èxit per tot Itàlia. Va actuar en els teatres italians més importants, incloent el Teatro dell' Opera di Roma, el San Carlo de Nàpols i La Scala de Milà. El 1928 va ser rebut amb entusiasme al Covent Garden a Londres amb l'òpera Pagliacci, quan hi va tornar les següents dues temporades i després de nou el 1935. Un punt culminant de la seva carrera va ser a Londres el 1930 amb La traviata, amb Rosa Ponselle i Beniamino Gigli, on es va elogiar l'estabilitat de to i fraseig impecable com a model. També va cantar a Chicago el 1929, i posteriorment a França i Catalunya, al Gran Teatre del Liceu. El 1936 va aparèixer en l'estrena de Giulio Cesare de Gian Francesco Malipiero a Gènova. Va continuar mostrant el seu valor com un cantant i músic (també va compondre òperes, ballets i cançons) fins a la seva jubilació el 1953. Després va ser professor de cant a Milà.