Giovanni da Firenze

Giovanni da Cascia, o Jovannes de Cascia, Johannes de Florentia, Maestro Giovanni da Firenze (Fou un compositor italià de l'època medieval, actiu durant la meitat del segle XIV. Nascut probablement a Cascia, però aviat es traslladà a Florència, on tingué ocasió de conèixer les tècniques i els músics de l'ars nova francesa, que assimilà de seguida. Després residí a Verona, en la cort de Mastino II della Scala, i potser després es traslladà a Milà, a la cort dels Visconti. Durant aquells anys entrà en contacte amb d'altres importants compositor de l'època, com Jacopo da Bologna, que, com ell, intentava adaptar a la seva pròpia sensibilitat artística els complexos i refinats models de la nova música francesa. Respecte a aquesta, la producció de l'ars nova italiana (de la que Giovanni da Cascia fou un dels més grans exponents), es distingeix per la menor densitat de la polifonia, per la presencia d'una rica línia melòdica principal, que preval inevitablement sobre les demés, i finalment, per un sentit harmònic més modern, que s'inclina més per les consonàncies imperfectes de tercera i de sisena que pels acords de quarta i cinquena. Aquests caràcters, junt a una innata sensibilitat per el bel canto, es troben en totes les composicions de Giovanni da Cascia que han arribat fins als nostres dies: 16 Madrigals a dues veus (Agnel son bianco, La bella stella, etc.,) i 3 Cacce a tres veus: Con brachi assai, Nel bosco senza foglie, Per larghi prati.